Articles

Els cors LGTBI estimem l’ADELE

Adele

Tots els cors LGTBI en algun moment de la seva història han cantat alguna cançó de l’Adele. I és que aquesta dona no deixa ningú indiferent per la seva naturalitat, veu particular i encant a l’escenari. Avui, al bloc de BRS t’expliquem una mica més sobre ella.

El seu nom complet és Adele Laurie Blue Adkins, però es coneix mundialment com simplement “Adele”. És una cantant britànica que va néixer un 5 de maig de 1988 a Tottenham, al nord de Londres. És filla de l’anglesa Penny Adkins i del gal·lès Mark Evans, un home alcohòlic que les va abandonar quan Adele tenia només dos anys, deixant així a la seva mare la responsabilitat de criar-la ella sola.

La seva mare es va convertir llavors en un suport essencial, ja que va ser ella qui va fomentar l’interès de l’Adele per la música portant-la a concerts quan encara era molt petita. Motiu pel qual potser amb només quatre anys va començar a cantar, interessant-se des de llavors en els diferents tons de veus i tenint a les Spice Girls com la seva inspiració i influència més important, com la nostra companya Estefania, declarant que quan la seva Spice Girl favorita, Geri Halliwell va deixar el grup, se li va trencar el cor.

El 2003, quan tenia catorze anys, va descobrir uns CD d’Etta James i Ella Fitzgerald en una botiga d’antiguitats de música jazz, i aquest fet va representar un despertar per a ella, ja que a partir de llavors va començar a escoltar Etta James durant una hora cada dia, i aquesta rutina la va conduir a conèixer la seva pròpia veu. Aquell mateix any va ingressar a l’escola d’arts BRIT School.

Un any més tard, el 2004, va escriure i va compondre la cançó “Hometown Glory” que fa referència al districte de West Norwood, quan tenia llavors setze anys. Al maig del 2006 l’Adele es va graduar a l’escola d’arts, on també havien estudiat artistes reconegudes com Amy Winehouse, Katie Melua i Kate Nash. Quatre mesos més tard, va publicar dues cançons a la revista online d’arts escèniques: Platforms Magazine.

Després d’haver-se graduat, semblava estar més interessada a descobrir talents i convertir-los en celebritats que iniciar una carrera musical. Una pena que no s’hagués dedicat a treballar amb cors LGTBI, jeje. Malgrat això, en una ocasió com a part de la seva preparació a l’escola d’arts, havia enregistrat alguns demos i un amic els havia pujat a MySpace, això va fer que en un curt espai de temps fossin descoberts per Richard Russell de XL Recordings qui meravellat per aquella portentosa i sensual veu curulla de matisos que tenia la capacitat d’expressar el poder del soul i posseïa a més incursions jazzístiques, no dubte en contactar-la immediatament a través de correu electrònic i citar-la.

Al principi, l’Adele dubtava de la veracitat de l’oferta i pensava que es tractava d’“un pervertit d’Internet” ja que mai no havia sentit a parlar de la discogràfica, suposem que XL no li donava confiança, així que va decidir anar acompanyada a la reunió. Dʻaquesta manera, Adele va signar el seu primer contracte discogràfic a mitjans del 2006 amb el mànager Jonathan Dickins de September Management, a qui li havien recomanat. Tot i això, el setembre del mateix any va deixar aquest segell i va signar amb Jamie T de XL.

Així, l’octubre del 2007, va llançar la seva cançó debut, aquella que havia compost anys abans: «Hometown Glory». Amb aquesta discogràfica va llançar també el seu segon single: «Chasing pavements», que va rebre una bona crítica, cosa que va portar que molts mitjans difonguessin la seva música en diferents ràdios i fins i tot convidessin Adele a interpretar les seves cançons.

Aquest va ser el single que la va consagrar com a ferma promesa en aconseguir el segon lloc a les supervendes. Tant que, al cap d’un any, ja era convidada a compartir escenari amb artistes de la talla de Björk i Paul McCartney.

Durant l’enregistrament de la seva col·laboració a la cançó “My Yvonne” de Jack Peñate va conèixer el productor Jim Abbiss, que es va encarregar de produir bona part del seu àlbum debut: “19” i el seu successor, “21”.

El seu àlbum «19», titulat així per l’edat que tenia quan va escriure i va compondre moltes de les cançons, es va llançar el 2008, aconseguint el número 1 als mitjans, el que va ser certificat 4 vegades com a platí al Regne Unit. Va rebre múltiples premis i nominacions, entre les quals es destaquen la nominació per a un premi Mercury Prize. També va rebre el guardó a Millor artista de jazz als premis Urban Music, i va estar nominada a la categoria Millor dona britànica als Music of Black Origin.

A més va guanyar dos premis Grammy: Millor Artista Revelació i Millor Interpretació Vocal de Pop per una Cantant Femenina, i va vendre més de quatre milions de còpies.

El seu segon àlbum es va anomenar «21» també per la seva edat, es va llançar el 2011 amb onze cançons que van ser escrites per ella; un mes després, va ser publicat a Estats Units. L’àlbum va ser un rotund èxit comercial, cosa que li va valer convertir-se en el quart àlbum més venut de tots els temps. Aquesta popularitat als Estats Units es va donar també per la seva aparició en un episodi del programa de televisió, Saturday Night Live, que va sobrepassar tots els nivells d’audiència anteriors, en catorze anys que portava a l’aire.

La reconeguda cançó “Someone Like You”, que formarà part del repertori de BRS, el nostre cor LGTBI aquesta temporada, va ser escrita per ella juntament amb el productor Dan Wilson, i estava inspirada en un home que tenia al voltant de 30 anys amb qui ella havia sortit durant 18 mesos i amb qui va pensar contraure matrimoni, però poc després que trenquessin va saber que ell ja estava a punt de casar-se amb una altra noia. Així, la composició d’aquesta cançó va resultar ser una mena de teràpia alliberadora.

El març del 2011, la cantautora va igualar el rècord de Madonna en mantenir-se per nou setmanes consecutives al primer lloc de la cartellera d’àlbums del Regne Unit, el període més perllongat per a una dona solista. La relació amb la discogràfica “XL” va ser fonamental per a l’èxit. Adele va poder llavors decidir amb quins productors treballava, quins singles s’havien de llançar, l’aspecte del disc, donar les entrevistes que volia o rebutjar tocar a festivals.

A principis d’octubre del 2011 va haver de cancel·lar la seva gira mundial i posteriorment anunciaria que patia una greu infecció de coll que la va apartar un temps dels escenaris. El 8 de novembre del mateix any es va sotmetre a una operació per aturar el sagnat d’un pòlip benigne a les cordes vocals.

Malgrat tot, el 12 de febrer del 2012 va ser la gran triomfadora a Los Angeles de la 54 edició dels Grammy després d’alçar-se amb sis guardons en una cerimònia marcada per la mort de Whitney Houston. Va guanyar tots els guardons als quals estava nominada després d’arrasar a les llistes d’èxits amb el seu Rolling in the Deep. Aquest tema va ser nomenat la millor cançó i millor lletra de 2011 i el disc “21”, el segon de la seva carrera , va ser reconegut com el millor àlbum. Es va emportar, a més, tres gramòfons més daurats per la millor actuació solista en pop amb el seu Someone Like You, millor àlbum vocal pop amb “21”, i millor vídeo musical de curta durada (“Rolling in the Deep”).

El 2013, va aconseguir un novè Grammy a la categoria “Best Pop Solo Performance” amb Set Fire to the Rain.

El 5 d’octubre de 2012 va llançar un senzill per a la pel·lícula Skyfall, escrit al costat de Paul Epworth i va guanyar el Golden Globe a la categoria “Millor Cançó Original”, el 13 de gener de 2013, a la 70a edició dels premis, posteriorment va guanyar un Óscar com a “Millor Cançó Original”.

El 2013, va ser guardonada com a membre de l’Excel·lentíssima Ordre de l’Imperi Britànic pel príncep Carles al Palau de Buckingham a Londres.

Amb 27 anys va presentar el seu nou àlbum titulat 25, en un inesperat anunci a la seva pàgina de Facebook després d’un llarg parèntesi creatiu. “El meu darrer àlbum va ser un disc de ruptura, i si hagués de definir aquest ho faria com un disc de reconciliació”, va escriure. “Estic fent les paus amb mi mateixa i pel temps perdut, reconciliant-me amb tot el que vaig fer i el que no vaig fer”. “Sento haver trigat tant de temps”, es va disculpar davant dels seus fans. El llançament previst es va fixar el 20 de novembre de 2015.

A la 36a entrega dels Brit Awards el 2016, va rebre els guardons de millor solista britànica femenina, millor senzill britànic per Hello, millor àlbum britànic per 25 i èxit global en reconeixement a les seves vendes discogràfiques. La cantant britànica va triomfar a l’entrega de Grammy celebrada el 12 de febrer de 2017 en emportar-se els cinc premis a què aspirava, entre ells el millor àlbum de l’any per 25, millor enregistrament de l’any i millor cançó, tots dos pel tema Hello.

El 15 d’octubre d’aquest any 2021, Adele ha estrenat Easy On Me, la primera cançó del seu desitjat  quart àlbum, 30, que apareix el 19 de novembre d’aquest any posant fi a més de cinc anys d’espera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.